We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.
/
1.
Canvis 03:42
Quan la vida et sorprèn amb el seu mar de dubtes, doncs no pot ser continuar amb el vaixell, és hora d'explorar noves rutes. Quan la il·lusió és al cendrer i el present en cims abruptes, si sents nostàlgia del plaer és hora de parlar amb els íncubes. Quan la sort és cosa de valents pots triar el futur que dibuixes, si les "ganes de " són pa sense rent és hora de volar com les bruixes.En la teua ment Bowie va cantant si cal a contracorrent, cal mudar el jaç és hora de canviar, mentre en el teu cor Lou Reed va cantant, temptant la teua sort, cal mudar el jaç, és hora de canviar..Quan et vens per pocs diners i no et paguen com a ell, doncs no pot ser que a més no tingues ni el teu temps, és hora de volar com ocell. Quan et perds a tu mateix i només tens preguntes, si el teu vaixell és el d' un vell és hora que disfrutes. Quan triar és cosa d'altra gent i les circumstàncies són cabudes recorda que la vida és teua només és hora que no te la furten. Cuando la vida te sorprende con su mar de dudas,no puede ser continuar con el barco es hora de explorar nuevas rutas. Cuando la ilusión está en el cenicero y el presente en cumbres abruptas, si sientes nostalgia del placer es hora de hablar con los íncubos. Cuando la suerte es cosa de valientes, puedes elegir el futuro que dibujas,si las "ganas de" son pan sin levadura es hora de volar como las brujas. En tu mente Bowie va cantando, si es necesario a contracorriente, hay que mudar el lecho, es hora de cambiar. Mientras en tu corazón, Lou Reed va cantando, tentando tu suerte,hay que mudar el lecho,es hora de cambiar. Cuando te vendes por poco dinero y no te pagan como a él, no puede ser que además no tengas ni tu tiempo es hora de volar como un pájaro. Cuando te pierdes a tí misma y sólo tienes preguntas, si tu barco es el de un viejo es hora de que disfrutes.Cuando elegir es cosa de otros y las circunstancias son cabezotas, recuerda que la vida es sólo tuya, es hora de que no te la roben
2.
Crims Comuns 04:28
He hagut d'embogir per tal d'estimar-vos, guaitant el sol pel sud i em vaig lligar una roca al coll; i al pou globalitzat. Pres vaig esbrinar la pàtria és la humanitat, al castell vaig deixar els meus dispars, i així esdevingué universal .La estable realitat ni la princesa no hi eren pas i amb fils daurats he apedaçat el cor, ha sagnat la bellesa. Prenc la carretera què serveix per somiar,i fugir d'esguards cadàvers però les mentides dels miralls no mostren mai els cristalls .Sense on aparcar amb el cotxe del sofrir, més profund que els comiats queda enrere el País, què veig pel retrovisor a despit dels covards.. Sempre el compromís és quelcom molt personal, sol i amb fred estic com un esquelet a Wall Street, res per agrair, no volen diversitats... Tan sols els nàufrags som justos a alta mar, durant tempestes i negres temporals.He sigut gent que odiava, he tastat també el no-res, he estat desemparat i gos roder, l'aperitiu dels amos, la trompeta dels gitanos; Crims comuns. He tenido que enloquecer para amaros, asomando el sol por el sur y me he atado una roca al cuello; y al pozo globalizado. Preso averigüé la patria es la humanidad , al castillo dejé mis disparos, y así me convertí en universal. La estable realidad ni la princesa no eran, y con hilos dorados he parcheado el corazón, ha sangrado la belleza.Tomo la carretera que sirve para soñar,huir de miradas cadáveres pero las mentiras de los espejos no muestran nunca los cristales. Sin dónde aparcar con el coche del sufrir ,más profundo que las despedidas queda atrás el país que veo por el retrovisor a pesar de los cobardes. Siempre el compromiso es algo muy personal ,solo y con frío estoy como un esqueleto en Wall Street, nada que agradecer,no quieren diversidades. Tan sólo los náufragos somos justos en alta mar durante tormentas y negros temporales,he sido gente que odiaba, he probado también la nada, he estado desamparado y perro callejero, el aperitivo de los dueños, la trompeta de los gitanos;Crímenes comunes
3.
Et saps nina trencada, una fada amputada, les vivències que són fang, ales en sec què no volen i la revolta permanent d'atrevir-te a ser qui ets.Serás un cant de poble, què no mor mai que és sud i alliberat, la fel a les parpelles què tant han claudicat mai més veuran maldats. Amor, amor, tant has patit! I el dolor et dóna el rock, el rock i la passió. Amor, amor, tot està per fer, cada dia de matí encetem el jorn, vius i dissidents. Et cal mullar la vida d'alegria fèrtil al palmell de les teues mans, no sentir que la distància et fa sola i alenar naufragis en la mar, eixugaràs la tristesa, estesa al balcó per bandera en condret i seràs sempe poble amb batecs per bastiments, dignitats per poder ser. Te sabes muñeca rota, un hada amputada, las vivencias que son barro, alas en seco que no aman y la revuelta permanente de atreverte a ser quien eres, serás un canto de pueblo, que nunca muere que es sur y liberado, la hiel en los párpados que tanto han claudicado nunca más verán maldades. Amor, amor, tanto has sufrido! y el dolor te da el rock, el rock y la pasión! Amor, amor, todo está por hacer, cada día por la mañana empezamos el día, vivos y disidentes .Te hace falta mojar la vida de alegría fértil en la palma de tus manos, no sentir que la distancia te hace sola y alentar naufragios en el mar, secarás la tristeza, tendida en el balcón por bandera colocada correctamente y serás siempre pueblo con latidos por obras, dignidades para poder ser.
4.
Obri els ulls i escolta-ho tot i trenca la foscor, és natura el teu solc, i esmola el teu cor, mai seràs sol, som filles del sol. I veuràs les coses vives, brassa en l'aire , vents de riures, i la voluntat sense mides, reggae soldiers, ocells lliures, aprofita tot el què mires univers de justícies. Viu i somiaràs, la lluita encetaràs, tu tries ser i estar a la trinxera en la ciutat. La infantesa resta intacta, tens la brisa, tens la daga dels teus mots per amenaça, la consciència per alarma, negres, grocs, blancs i àrabs tots dintre la casa. Saps que has de sobreviure a bon ritme i amb el reggae, de Jamaica a Colliure renàixer de les cendres el Poder vol vendre el cel, l'aigua, la terra i el vent! Abre los ojos, escúchalo todo y rompe la oscuridad, es natural tu surco, y afila tu corazón, nunca estarás solo, somos hijas del sol. Y verás las cosas vivas, brasa en el aire, vientos de risas, y la voluntad sin mesura, reggae soldiers, pájaros libres. Aprovecha todo lo que miras, universo de justicias.Vive y soñarás,la lucha empezarás, tú eliges ser y estar en la trinchera de la ciudad. La infancia queda intacta,tienes la brisa, tienes la daga de tus palabras por amenaza,la conciencia por alarma,negros, amarillos, blancos y árabes todos dentro de la casa. Sabes que tienes que sobrevivir a buen ritmo y con el reggae de Jamaica a Colliure, renacer de las cenizas , el Poder quiere vender el cielo, el agua, la tierra y el viento!
5.
Quan la nit no té dret a ser, quan estiga sobri i net, cantarem “Amèn” i plourà horror i fel! Quan la sang deixe pas a la llum i el silenci ens deixe nuus, com a esclaus estimarem, refent la mel, hem viscut més enllà del terror, i jo era or, en el bolero del desamor. Quan el poeta és un futur, i el present dels dits s'esmuny, el verb es va fer dur com un àngel caigut. Quan la sang deixe pas a la llum i el silenci ens deixe nuus, com a esclaus estimarem, refent la mel, hem viscut més enllà del terror, i jo era or, en el bolero del desamor. Quan la sang deixe pas a la llum i el silenci ens deixe nuus com a esclaus estimarem i jo era mel, en el bolero dels anhels. Cuando la noche no tiene derecho a ser,cuando esté sobrio y limpio,cantaremos "amén" y lloverá horror y hiel!Cuando la sangre deje paso a la luz y el silencio nos deje desnudos, como esclavos amaremos,rehaciendo la miel, hemos vivido más allá del terror,y yo era oro, en el bolero del desamor.Cuando el poeta es un futuro,y el presente de los dedos se escurre, el verbo se hizo duro como un ángel caído .Cuando la sangre deje paso a la luz y el silencio nos deje desnudos, como esclavos amaremos, rehaciendo la miel, hemos vivido más allá del terror, y yo era oro, en el bolero del desamor. Cuando la sangre deje paso a la luz y el silencio nos deje desnudos como esclavos amaremos y yo era miel, en el bolero de los anhelos.
6.
Hi ha ha psicòpates davant la barra del bar, motos que rugeixen amb el cor escaldat, gossos de la guerra i cadàvers bordant, i l'amfetamina en ulls infants. Hi ha el reprotxe del vent idiota, la litúriga de la sang,el semen dels penjats, on s'ha de triar entre morir o matar, el fàstic , la peresa, la derrota dels humans. L'eternitat, si no vols, és al nínxol del rock'n'roll. El teu horitzó és només un engany per covard .Hi ha passes d'asfalt, tarquim i humitat, l'odi bíblic executant caps aixafats, morts que fan pastura de la bondat, la pobresa entre dies mesos i danys. Disparen ells els trets,forniquen vides, s'enduu el vent el goig de les captives, pel terra escampades les foscors, queden prop de l'heroïna tots els malsons Hay psicópatas ante la barra del bar,motos que rugen con el corazón escaldado,perros de la guerra y cadáveres ladrando, y la anfetamina en ojos niños. Existe el reproche del viento idiota, la litúrgia de la sangre, el semen de los ahorcados, donde hay que elegir entre morir o matar, el asco, la pereza, la derrota de los humanos. La eternidad, si no quieres,es el nicho del rock'n'roll. Tu horizonte es sólo un engaño por cobarde. Hay pasos de asfalto, cieno y humedad, el odio bíblico ejecutando cabezas aplastadas, muertos que hacen pasto de la bondad,la pobreza entre días meses y daños.Disparan ellos los rasgos, fornican vidas,se lleva el viento el gozo de las cautivas,por la tierra esparcidas las oscuridades,quedan cerca de la heroína todas las pesadillas...
7.
Fotografia 03:08
Les últimes faroles vomiten la seua llum, com sempre m'alce a soles em dol l’absència de tu. Prendrer's un café amb llet, trobar el carrer que dorm, fumar-me un cigarret, despullar-me de la son... El carrer fred i groc oculta els seus ulls tancats, basurers lleven el poc que deixa nua la ciutat. Uns ulls cansats em miren mentre agranen un portal ,les il.lusions ja arriben mentre comença a clarejar. I als meus ulls fotografies, tan sols fotografies... Gota a gota va fent-se la llum i les ombres fugen, el tramvia ple de solitud que els minuts dibuixen s'arrossega com si li costara per Benimaclet, la vida li resulta molt cara a l'home que es ven. Un obrer que està mig adormit baixa a Marxalenes canvia el seient per un magrebí amb les mans desfetes. A Floresta puja un estudiant de galtetes malves, preocupat per sa mare que està netejant escales I tots plegats amb dignitat al voravia, d’un tren que ve ja carregat amb l’alegria, sols un esforç d’honestedat, no dic mentida, la veritat la dic cantant fotografia... Las últimas farolas vomitan su luz,como siempre me levanto solo, me duele la ausencia de ti. Tomarse un café con leche, encontrar la calle que duerme, fumarse un cigarrillo, despojarse de sueño ...La calle fría y amarilla, oculta sus ojos cerrados, basureros quitan lo poco que deja desnuda la ciudad. Unos ojos cansados me miran mientras barren un portal, las ilusiones ya llegan mientras empieza a amanecer.Y en mis ojos fotografías, tan sólo fotografías...Gota a gota va haciéndose la luz y las sombras huyen, el tranvía lleno de soledad que los minutos dibujan,se arrastra como si le costara,por Benimaclet, la vida le resulta muy cara al hombre que se vende. Un obrero que está medio dormido baja en Marxalenes cambia el asiento por un magrebí con las manos deshechas.En Floresta sube un estudiante de mejillitas malvas, preocupado por su madre que está limpiando escaleras. Y todos juntos con dignidad en el andén, de un tren que viene ya cargado con la alegría, sólo un esfuerzo de honestidad, no digo mentira, la verdad la digo cantando fotografía...
8.
El dia que jo mora, de forma natural, moriré, perquè el natural és morir. L'escoltaré a dintre, amb mediocritat, com a bon occidental. Que la mort no és com és sinó com la pensem i pensem a celebrar una gran festa! El dia que jo mora voldré com a últim desig, més que tristesa, un bon porró de vi. El dia que jo mora, més que nostàlgia,disbauxa i més que morir, viure així. El día que yo muera, de forma natural, moriré, porque lo natural es morir. La escucharé adentro, con mediocridad, como buen occidental. Que la muerte no es como es sinó como la pensemos, y pensamos en celebrar una gran fiesta! El día que yo muera querré como último deseo,más que tristeza, un buen porrón de vino.El día que yo muera, más que nostalgia, desenfreno,y más que morir, vivir así.
9.
Es plora de ràbia el jorn de la sang, sense atzurs , sense sorpreses, totes les filles som filles del mar, roba estesa són les banderes, de vegades, som com un cant, també som una destral... Repta, flueix, vola, per la cantonada de l'amor, de la vida i de la mort,de l'odi, la mentida i del teu dol, pel barri que ens ajuda a compartir el nostre sol reinventat tantes voltes en el cel... Trampegem els fantasmes, som la vida en alt, i encenem les 15 espelmes, surant per rius de negre asfalt, no hi val de res que reses,som la llum,l' alegria i sal, som com un far en alta mar... Se llora de rabia el día de la sangre,sin azar, sin sorpresas,todas las hijas somos hijas del mar,ropa tendida son las banderas,a veces, somos como un canto,también somos un hacha ...Repta, fluye, vuela, por la esquina del amor, de la vida y de la muerte,del odio, la mentira y tu duelo,por el barrio que nos ayuda a compartir nuestro sol, reinventado tantas veces en el cielo ...Capeamos los fantasmas, somos la vida en alto,y encendemos las 15 velas, flotando por ríos de negro asfalto,no vale de nada que reces, somos la luz, alegría y sal, somos como un faro en alta mar ...
10.
Sabotatge 03:29
Tots els ocells que trenquem les fronteres, tots conspirem, tot és sabotatge, per transformar la mirada en ben viva, i la societat i encetar el combat per sentir el caliu de la nit, tot ens pertany en un doll pur de bondat, i no pensar per sentir... No hi haurà pau si es podreixen ulls tendres, el viure és gairebé un ingent repte, i si es reescriu la Justícia en la Història per no voltar dintre un laberint, per sentir el caliu de la nit, tot ens pertany amb un doll pur de bondat, i no pensar per sentir el teu somrís... Todos los pájaros que rompemos las fronteras,conspiramos,todo es sabotaje, para transformar la mirada en viva, y la sociedad dónde empezar el combate para sentir el calor de la noche , todo nos pertenece en un chorro puro de bondad y no pensar para sentir ...No habrá paz si se pudren ojos tiernos, el vivir es casi un ingente reto, y si se reescribe la Justicia en la Historia para no dar vueltas dentro un laberinto ,para sentir el calor de la noche,todo nos pertenece,con un chorro puro de bondad y no pensar para sentir... tu sonrisa.
11.
Vora la pell transparent dels amics i dels aprenents, no hem mudat vestits com serps, ens hem fet més experts, la sang es renova i és or pur; What you gonna do? I hi ha qui va sacrificar l'amistat per un mal plat, Quina lluita rossega entre dents?L'han vençut o ha claudicat? El pitjor de tot és que ho sap; What you gonna do? I per tu alce ara el meu vi, principi i fi. I per tu ara és quan jo em ric, tot és de tots i és un sí, ni l'alcohol ni nits sense calor maten el punk.Una llàgrima al cicle polar conta la història d'un sagal, de gràcia i de fracàs, de senda pel dur espadat, el somni esdevé ara un puny; What you gonna do? Ni vells cines temptant pits, ni innocències per desbolcar, som supervivents vitals, vàrem nàixer el 78, la sang es renova i és or pur;What you gonna do? Cerca de la piel transparente de los amigos y de los aprendices, no hemos mudado vestidos como serpientes, nos hemos hecho más expertos, la sangre se renueva y es oro puro, What you gonna do? Y hay quien sacrificó la amistad por un mal plato.Qué lucha arrastra entre dientes? Lo han vencido o ha claudicado? Lo peor de todo es que lo sabe.What you gonna do? Y por ti levanto ahora mi vino,principio y fin. Y por ti ahora es cuando yo me río, todo es de todos y es un sí, ni el alcohol ni noches sin calor matan el punk.Una lágrima al ciclo polar cuenta la historia de un zagal,de suerte y de fracaso, de senda por el duro acantilado, el sueño se convierte ahora en un puño, What you gonna do? Ni viejos cines tentando pechos, ni inocencias por sacar de la cuna,somos supervivientes vitales, nacimos en el 78, la sangre se renueva y es oro puro, What you gonna do?
12.
Nit d'addiccions i de cigarrets, de portes velles, què grinyolant es tanquen amb el pas pessat del temps. Nuet d'amor a hora de tancar, et busque com un gos perdut, com un foll, i al teu llit, una cançó de perfum barat A la tal·laia de la seua veu, veient com naufraga el teu vaixell, sent un crit i no t'he oït, potser és meu. Entre l'oblit i alguns records, sobrevisc al meu dolor, i abeure al meu cor que no va enlloc. Temps de silencis a l'amor, hui brindaré per la mala sort, pel temps d'arena i de pols, de verema, al meu cor Noche de adicciones y de cigarrillos, de puertas viejas, que chirriantes, se cierran con el paso pesado del tiempo. Desnudo de amor a hora de cerrar, te busco como un perro perdido, como un loco, y en tu cama, una canción de perfume barato. En la atalaya de su voz, viendo como naufraga tu barco, siendo un grito y no te he oído ,quizás es mío.Entre el olvido y algunos recuerdos,sobrevivo a mi dolor, y abrevo en mi corazón que no va a ninguna parte. Tiempo de silencios al amor,hoy brindaré por la mala suerte, por el tiempo de arena y de polvo, de vendimia, en mi corazón
13.
Visc 03:08
Tot retorna si ens instants es tingué, com l'amor i les onades de la mar, si algun cop en el cor em ferí i la Mort es feia càlculs de botxí, no et preocupes, doncs no hi ha més que esta Llei natural. Al meu torn, viatjaré pel camí irrepetible de la vida i de l'amor, els meus pecats, també viatjaran amb mi per recordar el seu lloc i el seu buit, doncs jo sent que massa he patit i aquesta nit... Visc per mi! Si un lloc em guanye al vostre sí veneraré els hòmens què viuen dempeus, la dignitat jo no he de conquerir, doncs mai vaig perdre aquest do en el camí, i jo sé, i jo sent, que la vida i el temps, brillen per mi. Todo retorna si en instantes se tuvo ,como el amor y las olas del mar, si alguna vez en el corazón me hirió y la Muerte se hacía cálculos de verdugo, no te preocupes, pues no hay más que esta Ley natural. A mi vez, viajaré por el camino irrepetible de la vida y del amor, mis pecados, también viajarán conmigo para recordar su lugar y su vacío pues yo siento que demasiado he sufrido y esta noche ... Vivo por mí! Si un sitio me gano en vuestro sino, veneraré los hombres que viven de pié, la dignidad yo no tengo que conquistar, pues nunca perdí este don en el camino, y yo sé, y yo siento, que la vida y el tiempo, brillan por mí.
14.
Em cal ser bon perdedor en la guerra i en l'amor, no hi ha treva pel meu cor, quan el viure és dolor, però esforçant-me solc a solc, ara llaure núvols i sols. S'obri el cel clar i ras, una espurna al finestral, què m'evita naufragar, entre asfalts per oceans, em reconec per fi l'esguard, i faig foc de tot passat! No digues,sent i viu tornaré a somiar.No digues, sent i viu i aquest somni m'anomenarà .No digues, sent i viu... Tota guerra, deia abans, on guanyava l'eternitat, embolcalla de fracàs un vell temps què ja és passat, ara la llum dura més, com als jorns d'estiu, descoberta del cor nuet... A la flama dels comiats ahir em vaig encomanar, però no he deixat de caminar, i tot em sobreviurà, tinga fred , tristor o fam, he ressuscitat com au fènix del demà. Necesito ser buen perdedor en la guerra y en el amor, no hay tregua para mi corazón, cuando el vivir es dolor, pero esforzándome surco a surco, ahora labro nubes y soles.Se abre el cielo claro y raso, un destello al ventanal, que me evita naufragar, entre asfaltos por océanos, me reconozco por fin la mirada, y hago fuego de todo pasado!No digas nada, siente y vive, volveré a soñar. No digas, siente y vive y este sueño te nombrará .Toda guerra, decía antes, donde ganaba la eternidad,envuelve de fracaso un viejo tiempo que ya es pasado, ahora la luz dura más como en los días de verano,descubierta del corazón desnudo ...A la llama de las despedidas ayer me encomendé,pero no he dejado de caminar, y todo me sobrevivirá, tenga frío, tristeza o hambre,he resucitado como ave fénix del mañana

about

Hem vist almoines cristianes per vencills a les esglésies i l'acceptació si i sols si fèien pena, cofradies de la Santa Recriminació, inquisidors disfressats de bona gent,sacrificis pels altres fins a anul·lar-nos, victimisme i revenja,hem vist culpa i càstig,calvaris, moral esclava,crucifixions i sang, odis bíblics, pecat,pors què només
subjuguen,hem vist naufragar en mars d'asfalt a poetes, convertits en captaires, hem vist a descampats solitaris, herois què fumaven plata, als suburbis, a la Verge durament prostituïda, hem vist truncar-se vides mentre passaven bicicletes i s'enfitava el sopar, hem vist sorolls bròfecs que emmudien accidents no tan accidentals, hem vist pixar les iaies sobre alcohòlics que rodolaven pel terra,i aus rapinyaires sense faltes d'ortografia escrivint epitafis sobre la tomba de la ingenuïtat,hem vist Jesucrist amb enveges mediocres i gelosies patriarcals, i a la
Magdalena confonent les hores, els mots, i més morts. Hem vist estrelles càustiques negociant possats d'ocasió a brutes cantonades on venien cadenes blaves, i la dignitat de la jove que se n'anava pel bidet entre client i client,orfe d'amor, malparida sobre la pell d'un país esquinçat pels temples iracunds de la vanitat. Hem vist passar
motocicletes obreres i coca, i a altres mascles tacant amb semen els carrers alienats. Hem vist caure la nit i el vent,matèria prima del reu, com una urpa sobre el mite de la bondat. Hem sentit l'olor a sofre cremat, mentre la Llei llançava bombes, verbs traïts, estigmes i pocs estimes, avingudes solitàries,por i oblit per patrimoni, culpes per
sentències...Caldrà temptar els somnis, fer de les benvingudes, dilluns amb coratge,capgirar el patiment en empatia i renàixer en un abril, per fer dels focs, flors de resistència. De manera important però no urgent, tots els colors tacaran les llambordes de la ciutat;negre, blanc, roig i groc. Ressuscitarà la llum de la Humanitat sencera i sense races,i alguns culliran amoretes en les borses del mercat. Viurem lliures en una Nació sense himnes ni banderes pàtries,ni eslògans ni sang d'innocents, ni institucions, ni campanars, ni comerç ni tampoc brokers,sense borsa financera, i serà tan humil que es donarà a qualsevol qui és,qui és de veres,de manera autèntica,doncs aquesta terra és l'edat daurada de la infantesa, l'únic indret on podem tornar una i altra volta a refer-nos el cor, aquest cor nostre,que és el cor del poble

credits

released May 11, 2021

Eduardo Olmedo: Bateria i percussions
Jose García: Guitarres
Carlos Maeso: Baix
Lluís Banyuls: Veus i composició
Natxo Mengeta: Tècnic de so i mescla (El Maco Produccions)
info@elmaco.es
Col·laboracions:
Òscar Briz en "Un far a alta mar"; Veu
Pau Chàfer en "Reggae Soldier","Two Much Rock'n'roll","Fotografia","El dia que jo mora" i "Visc": Teclats
Enregistrat entre setembre del 2020 i maig del 2021 al País Valencià
Dissenny Portada: garritapiner@gmail.com (Manel Garrido)

license

all rights reserved

tags

about

Lluís Vicent&La Free&Feelin'Band Valencia, Spain

Lluís Vicent &LaFree&Feelin'Band

Facebook:
www.facebook.com/lluisvicentbanyuls

Instagram:
www.instagram.com/lluisvicent_free_feelin_band/

Twitter:
twitter.com/LafreeBand

Youtube:
www.youtube.com/channel/UCd0Bx_wEMM24FjVE4umYdYQ
... more

contact / help

Contact Lluís Vicent&La Free&Feelin'Band

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Lluís Vicent&La Free&Feelin'Band, you may also like: