Get all 9 Lluís Vicent&La Free&Feelin'Band releases available on Bandcamp and save 35%.
Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality downloads of Amunt els Cors i les Destrals, Per Versions, Black Uprisin', La Tirania de la Normalitat, Cançons d'anar per casa, Segon Origen, Tendres Deixalles, Consciència Urgent, and 1 more.
1. |
Carta al poble
02:23
|
|||
1-CARTA AL POBLE-
A espentes s'obri la flor enmig de tots els morts,
s'obri la flor rebel...vesteix espines,
s'obri amb els pètals encarnats d'amor
si no hem de matar
si no volem ser morts
La vida sembla un teatre barat quan tu no estàs
sembla que és massa cara la llibertat,
cors de fang entre goig i plors,
la llum ja surt del sol
enmig de massa, massa morts,
trenque encara els cantons,
udole encara pels racons,
vius l'absència com un dol
i jo et sóc present pèrò ara repte el sol
La lluna ve averigüar la seua cara més oculta
el doll de llum que assenyala la runa
el càstig sever que és la pobresa
fes un bes al sol
plore gairebé tots els migjorns
1- CARTA AL PUEBLO.
A empujones se abre paso la flor rebelde en medio de tod@s l@s muert@s
se abre la flor rebelde…viste espinas!
se abre con los pétalos encarnados de amor
si no tenemos que matar,
si no queremos ser muert@s
La vida se parece a un teatro barato cuando tú no estás
parece ser que es demasiado cara la libertad,
corazones de barro entre gozo y llantos
la luz ya sale del sol
en medio de demasiad@s, demasiad@s muert@s
Rompo todavía las esquinas,
aúllo todavía por los rincones,
vives la ausencia como un duelo
y yo te soy presente pero ahora reto al sol!
La luna viene a averiguar su cara más oculta,
el flujo de luz que señala la basura,
el castigo severo que es la pobreza,
dale un beso al sol
lloro casi todos los mediodías!
|
||||
2. |
Les hores
04:10
|
|||
2-LES HORES.
Les hores de la tarda
lliscaven fins arribar al nocturn
i a l’ànima nua i jo
m’entregava a ella
sincer com un infant
Despert i lúcid he enfrontat
el malson, i en la caiguda
no he volgut dur-me a ningú
I a cadascú la seua part de responsabilitat,
el llop engabiat pel dolor
recerca la seua llibertat natural
però el mal ja està fet i ara
cal unir la llar amb dignitat
per seguir caminant
Els cors ferits testimonien el fàstic
sota xarxes d'ahir, tan familiar
en un aprenentatge a sobreviure
i no, no ho havèrem volgut, no, no
però cadascú és cadascú
i el camí deixat mai tornarà.
Sols unes pedres a la sabata,
mire a ambdós costats i res és meu
potser la novetat era soltar llasts?
I ara camine sol, cap els estels
i vinc del pas fosc i malalt dels anys.
Imagina que hi ha una guerra
I no hi anem ningú
|
||||
3. |
Un bell cant
03:11
|
|||
3-UN BELL CANT-A tu que m'escoltes, o no m'escoltes o em fas callar.
Des de la llum d’ on broten els teus ulls
t’he perseguit i tu ja estaves ací
som un trenc alb que duré a l’ estimar
la matinada de la terra feta mar
I en els teus mots que no dius ni falta fa
hi ha un bell cant a la vida ple de sal
jo portaré un bell avenir
a tots els racons del país
I serà com si cantares tu
el teu clam és el meu i és segur
el teu bat d’ales m’ha donat
un batec amb el què encendre la llar
El teu clam de justícia i llibertat
és honest com un dia encetat
jo sóc només un orat,
només vull trencar la teua soledat
Un país ardent i ple de sal
sap que no hi ha ningú important
tots som un bategant el mateix cant
hi ha amor en cada fanal
3- UN CANTO BELLO- En general, a ti, que me escuchas, o no me escuchas, o me haces callar.
Desde la luz de donde brotan tus ojos
te he perseguido y tú ya estabas aquí
somos un amanecer que llevaré al amar
la madrugada de la tierra hecha mar
Y en tus palabras, que no dices, ni falta que hace
hay un canto bello a la vida lleno de sal
yo llevaré un bello porvenir
a todos los rincones del país.
Y será como si cantaras tú,
tu grito es el mío y es seguro
tu batir de alas me ha dado
un latido con el que encenderé el hogar.
Tu grito de justicia y libertad
es honesto como un día recién abierto
yo soy solamente un orate
sólo quiero romper tu soledad.
Un país ardiente y lleno de sal
sabe que no hay nadie importante
tod@s somos un@ latiendo el mismo canto
hay amor en cada farola.
|
||||
4. |
Cant a la vida
02:57
|
|||
4-CANT A LA VIDA- A la vida,amb amor fraternal a totes i a tots
Com es pot sentir tant
sens que surta el cant
per la boca, sense despentinar-me
sense trucar a tots i a tota persona
proclamant un naixement,
una celebració ingent
un cant a mi mateix,
que no és una altre que el teu
i que el seu, el dels amics i les amigues
els veïns i les veïnes, germanes i germans tots
d’aquesta terra
L’ossada del xiquet que habita en mi
és ben visible
i perquè dormir, si no tinc son
ni atansar-me al camí
si és just fet per caminar-lo,
sense por ja que al intentar-ho
la tristor s’esvaeix
celebrant-ho retornant-vos
aquest cant a mi mateix
que no és un altre que el teu
i que el seu, el dels amics i les amigues
els veïns i les veïnes, germanes i germans tots
d’aquesta terra
4- CANTO A LA VIDA- A la vida, con amor fraternal a tod@s.
¿Cómo se puede sentir tanto
sin que salga por la boca el canto
sin despeinarme, sin llamar a tod@s
proclamando un naciemiento,
una celebración ingente
un canto a mí mismo
que no es otro que el tuyo
y el suyo, el de l@s amig@s,
l@s vecin@s, herman@s todos
de esta tierra?
El osario del niño que habita en mí
es bien visible,
¿Y por qué dormir si no tengo sueño
ni pararme en el camino
si está hecho justo para caminarlo?
Sin miedo ya que al intentarlo
la tristeza se desvanece,
celebrarlo retornandos este canto
este canto a mí mismo
que no es otro que el tuyo, el suyo,
el de l@s amig@s y l@s vecin@s,
herman@s tod@s
de esta tierra!
|
||||
5. |
Negra oroneta
03:24
|
|||
5-NEGRA ORONETA- a la Llibertat
Negra oronella,negra com la nit
tries lliure el teu país, el vols i el fas teu
Negra oronella,lleu com un son
no ambiciones possessions ni ser carn de canó
saps que oblidar és morir
saps que el treball és expressió
saps que el vi no viu sense l’ampolla
saps que dues cares té
la moneda del teu preu
i saps que fer-se vell és corrompre ’s
Negra oronella,viva com una lluita
coherent entre el que ets i tens, treballes fort pels teus
Negra oronella no ets de ningú
els ocells tan sols són del cel, fas un present futur
Negra oronella,no t’ho penses gaire
quan d’un colp i bat d’ales emigres a terres més càlides
Negra oronella, ni amb permís ni amb disculpa
ni sense insomni ni apatia, voles...com vola la utopia
5-NEGRA GOLONDRINA-A la libertad.
Negra golondrina, negra como la noche,
eliges libre tu país, lo amas i lo haces tuyo.
Negra golondrina, leve como un sueño
no ambicionas posesiones ni ser carne de cañón
Sabes que olvidar es morir
Sabes que el trabajo es expresión
Sabes que el vino no vive sin la botella
Sabes que dos caras tiene
La moneda de tu precio
y sabes que hacerse viejo es corromperse.
Negra golondrina, viva como una lucha
coherente entre lo que eres y lo que tienes
trabajas duro por l@s tuy@s
negra golondrina, no eres de nadie
los pájaros tan sólo son del cielo
haces un presente futuro
Negra golondrina, no te lo piensas mucho
cuando de un golpe y batir de alas emigras
a tierras más cálidas
Negra golondrina, ni con permisos ni con disculpas
ni sin insomnio ni apatía, vuelas…
como vuela la utopía.
|
||||
6. |
Bes
03:22
|
|||
6-BES
Hi ha una rasa ampla que ens separa
una fonda frontera sense treva
entre la nit i el dia, la mort i la vida
entre tu i jo,
Hi ha un pont a l'infinit
sense hores ni minuts, un temps viu
amb nuvolets caiguts del cel
sobre l'entrecuix , sabor a mel
trencarem tots els rellotges
en qualsevol moment
Acabem de començar,
tenim l'instant etern
sobre les voluptuositats
dels llavis i la pell
Hi ha latent la benvinguda
a la vida i a l'amor
entre l'alegria que es despulla
entre el goig dels anys
Eres lliure, et saps lliure,
sempre podràs parar
Hi ha un riure de festa
perdurable i constant,
el treball és excel·lència
el firmament és a l'abast
Jo t'estime, tu m'estimes
se'm rebel·la la sang.
6-BESO
Hay una franja ancha que nos separa
una profunda frontera sin tregua
entre la noche y la vida, entre la muerte y la vida,
entre tú y yo.
Hay un puente hacia el infinito
sin horas ni minutos, un tiempo vivo
con nuvecillas caídas del cielo
sobre la entrepierna sabor a miel
romperemos todos los relojes
en cualquier momento
Porque acabamos de empezar
tenemos el instante eterno
sobre las voluptuosidades
de los labios y la piel
Hay latente la bienvenida
a la vida y al amor
entre la alegría que se desnuda
entre el gozo de los años,
eres libre, te sabes libre,
siempre podrás parar.
Pero hay una risa de fiesta
perdurable y constante
el trabajo es excelencia
el firmamento es al alcance
yo te amo, tu me amas
se me rebela la sangre.
|
||||
7. |
Ressurrecció
02:23
|
|||
7- RESURRECCIÓ
Fa massa temps que trau mut i cansat
son del pou blau, mort en el bar
Fa massa temps que sadolla la set
en un plor d’alcohol sense res per brindar
I hui ha trencat, per fí, l’últim got
i ara es beu la vida d’un glop
i hui ha volgut estar ben present
i la resposta no estava en el vent
Fa massa temps que fa tot un bassal
de bruta tristor adormida en el pou blau
Fa massa temps que ha perdut un anell
qui li ’l retornarà si ell no se sap estimar?
7-RESURRECCIÓN.
Hace demasiado tiempo que saca mudo y cansado
sueño del pozo azul, muerto en el bar.
Hace demasiado tiempo que sacia la sed
en un lloro de alcohol sin motivos para brindar
Y hoy ha roto por fin el último vaso
y ahora se bebe la vida de un trago
y hoy ha querido estar bien presente
y la respuesta no estaba en el viento.
Hace demasiado tiempo que hace todo un charco
de sucia tristeza dormida en el pozo azul.
Hace demasiado tiempo que perdió un anillo
¿Quién se lo devolverá si él no se sabe amar?
|
||||
8. |
Gaudeix
02:39
|
|
||
8- GAUDEIX- A totes les dones i per extensió i intenció , a tots els homes també.
Cada dia és fèrtil
un regal dels déus
llest per encetar
No importen les desgràcies
la sort s’ha de “currar”
fartes som de plorar
Aprofita tot
el que tens a l’abast
Canta a l’amor, a la vida i al treball,
canta a la fe, a la força i al somiar,
viu la vida com si fos per últim cop
allibera’t, fes la (r)evolució
Ni discursos derrotistes
ni esperances febles ja
tu ets més forta del que et penses
atreveix-te a caminar.
Acarona els ulls del mar
corre, crida amb el vent
deixa que et regue la pluja
i fes fora els turments
Perquè tu ets
l’únic déu que guia el teu bon fer
8- GOZA- A todas las mujeres y por extensión e intención a todos los hombres también
Cada día es fértil
un regalo de los dioses
listo para ser empezado.
No importan las desgracias
la suerte se tiene que currar
y hartas estamos de llorar
Aprovecha todo
lo que tienes a tu alcance
Y canta al amor, a la vida y al trabajo
Y canta a la fe, a la fuerza y al soñar
Vive la vida como si fuera por última vez
Libérate, haz la (r)evolución.
Porque ni discursos derrotistas
ni esperanzas débiles ya
tu eres más fuerte de lo que crees
atrévete a caminar
acaricia los ojos del mar,
corre y chilla con el viento
deja que te riegue la lluvia
y expulsa los tormentos
porque tú eres el único dios
que guía tu buen hacer.
|
||||
9. |
Tramvia al Cabanyal
02:42
|
|
||
10-TRAMVIA AL CABANYAL- Pensa globalment, actua localment
Renascuts tots junts dalt del tramvia
passegem pel deliri i pel Cabanyal
alguns asseguts descansen el dia
i la teranyina d’ells vola per dalt.
I volem ser aquell somni dels infants
perquè tot ho mereixem, tot és nostre
útil, bo i dolent
Juntes van per feina totes les dones
amb l’oscil·latòria brandada del seu cos
junt als seus companys sens dubtes, els homes
amb l’oscil·latòria brandada del seu cos.
10- TRANVÍA AL CABANYAL- Piensa globalmente, actúa localmente.
Renacid@s tod@s junt@s en el tranvía
paseamos por el delirio y por el Cabanyal
algun@s sentad@s descansan el día
y su telaraña vuela por encima
Y queremos ser aquel sueño de l@s niñ@s
porque todo nos lo merecemos, todo es nuestro
útil, bueno y malo.
Juntas van para el trabajo todas las mujeres
con el abanderado oscilatorio de su cuerpo
junto a sus compañeros sin dudas, los hombres
con el abanderado oscilatorio de su cuerpo.
|
||||
10. |
Atemptat
03:37
|
|
||
11-ATEMPTAT- Contra la manipulació informativa.
Amb la teua complicitat
cometre’m el darrer atemptat
tenim pólvora de mots
tenim un cor per canó
Refarem l’alegria entre aquells
de mans i veus i suor en la pell
contra urpes en peu de mort
contra els seus mitjans de desinformació
Per trencar i esgarrapar les seues ampul·lositats
Per guarir i gaudir la llibertat
La matinada es trencarà
amb tots els cossos plens de senyals
tenim un acte clandestí
tenim amor al nostre llit
Esmolat el primer pensament
en el foc infinit del present
tenim els avis rient batents
tenim els nens, futur dempeus.
La ràbia tèbia no serveix
i amb forta ràbia, doncs creixen ells
la nostra força és un ocell
que vola lliure entre la gent
Soldats d’amor i de llibertat
durem a tots els llocs un bell cant,
cors insurgents, arbres forts i clars
de sentiments envellutats
11- ATENTADO- Contra la manipulación informativa.
Junto a tu complicidad
cometeremos el último atentado
tenemos la pólvora de las palabras
tenemos un corazón por cañón.
Restableceremos la alegría entre aquell@s
de manos y voces y sudor en la piel
contra las garras en pié de muerte
contra sus medios de desinformación
Para romper y desgarrar sus ampulosidades
para curar y gozar la libertad.
La madrugada de romperá
con todos los cuerpos llenos de señales
tenemos un acto clandestino
tenemos amor en nuestra cama
Afilado el primer pensamiento
en el fuego infinito del presente
tenemos los yayos a golpes riendo
tenemos l@s niñ@s, futuro en pié
La rabia tibia no sirve
y con fuerte rabia crecen ell@s
nuestra fuerza es un pájaro
que vuela libre entre la gente
Soldad@s de amor y de libertad
llevaremos a todos los lados un canto bello
corazones insurgentes, árboles fuertes y claros
de sentimientos aterciopelados.
|
||||
11. |
Nit de fosca
03:32
|
|
||
12-NIT DE FOSCA- Contra el maltracte (psicològic, verbal, moral o físic) i la violència de gènere
Nit de fosca, la lluna morta,
i punxes al pit al matí
El sol s'aixeca en runes
i la sutja jau al llit
l'odi e spasseja impune,
corcons als vostres pits
I cridem als quatre vents
en la nit de la gent
qui esmola els punyals d'aquests assassins?
I moren totes les llunes
qui il·luminarà la tenebrosa nit
Nit de fosca, la lluna morta
i punxes al pit de matí
La mort en nits d'engrunes
la vida et fa mal?
Els bons vivim els dubtes
de mel, de pa i de sal.
12-NOCHE OSCURA- Contra el maltrato (psicológico,moral, verbal o físico) y la violencia de género
Noche oscura, la luna muerta
y espinas en el pecho al amanecer!
El sol se levanta en ruinas
y el hollín yace en la cama
el odio se pasea impune
carcomas en vuestros corazones
Y gritamos a los cuatro vientos
en la noche de la gente
¿Quién afila los puñales de est@s asesin@s?
Si mueren todas las lunas
¿Quién iluminará la tenebrosa noche?
Noche oscura, la luna muerta
y espinas en el pecho al amanecer!
La muerte en noches de migajas
¿La vida te duele?
L@s buen@s vivimos las dudas
de miel, de pan y de sal.
|
||||
12. |
|
|||
13- ENRIQUINT A QUI MAI TÉ PROU- Contra l'explotació i la precarietat laboral
Ens fan suar cada dia més
la llum en petites racions
en l’esforç del treball
i a dieta, i el cap cot
Forjarem combats
en nits sense foscor,
els nostres cors
són potents com la sort,
Quan direm tots
un no profund al seu embat
de precària mort
en contra la nostra dignitat?
La nostra força, la de tots plegats
és ètica i és solidaritat
la lluita , vida,per un plat d’ arrós
i un sostre, amor, no és balafiar
13- ENRIQUECIENDO A QUIEN NUNCA TIENE BASTANTE-Contra la explotación y la precariedad laboral.
Nos hacen sudar, cada día más
la luz en pequeñas raciones
en el esfuerzo del trabajo
y a dieta y la cabeza gacha.
Forjaremos combates
en noches sin oscuridades,
nuestros corazones
son potentes como la suerte
¿Cuándo diremos tod@s
Un NO profundo a su envite
de precaria muerte en contra
de nuestra dignidad?
Nuestra fuerza, la de tod@s unid@s
es ética y es solidaridad
la lucha, vida, por un plato de arroz,
y un techo, amor, no es malgastar
|
||||
13. |
La flor rebel
02:56
|
|
||
14-LA FLOR REBEL- Per la República, sense amos ni rei.
Ei,la riquesa del poder és d’allò més obscé
i a més a més,no és més que una cadena d’or
ofegant al coll…D’or, sí!
"Aunque la jaula sea de oro, jaula es…"
Sembla còmode sentir-se mort
i això és un miratge malentés
ja que escup enveja i ràbia
sobre la nostra gent
Ei, perquè nosaltres també estem
encadenats amb grillons rovellats
de ferro, por i injustícia
per la raó d’una vida presidiària
sense obtindre del pastís tallada
furtant-nos tot el pastís, no donant-nos cap tallada!
Florirà als nostres caps,
aprendrem del passat,
la flor rebel
florirà un mes d’abril
14 primaveres juntes
alçarem la veu units
i direm prou!!!!!
14- LA FLOR REBELDE- Por la República, sin amos ni rey.
La riqueza del poder es de lo más obsceno
y además no es más que una cadena de oro
ahogando en el cuello…de oro sí!
Aunque la jaula sea de oro, jaula es.
Parece ser que es cómodo sentirse muert@
y eso es un espejismo, un malentendido
ya que escupe envidia y rabia
sobre nuestra propia gente.
Porque nosotr@s también estamos
encadenad@s, pero con grilletes oxidados
de hierro y miedo, e injusticia
sin más razón que una vida presidiario
sin obtener del pastel ninguna tajada
robándonos todo el pastel y no dándonos ni una tajada.
Florecerá en nuestras cabezas,
aprenderemos del pasado,
la flor rebelde
florecerá un mes de abril
14 primaveras juntas
alzaremos la voz unid@s
y diremos “BASTA”!!!!!
|
||||
14. |
Assaig de poema
10:06
|
|
||
15-BONUS TRACK: ASSAIG DE POEMA. Música de Pau Chàfer/Rapsoda Joan Femenia/ Poeta Lluís Vicent
I)Companya, ens intenten trencar en estàtues oxidades
on el pas del temps faça estralls,odis i oblits recançats,
que oblidem per sempre el plaer i el pecat,que oblidem,
que no siguem mai més infants, que no siguem,
que dormim sense son i mengem sense gana
però abundantment, xuclant-t'ho tot,consumint-t'ho tot,
depredant-t'ho tot,fins rodolar per terra amb la panxa
unflada de vanitat, d'etanol i d'egoisme, que copulem
cadavèricament, rodolar i rodolar entre pixums
i sang i semen i llet materna que es tornà agra.
II)Companya, tot el que tens serà de tots i tot el que ets
serà un cor que t'eleva.seras vida i llum, la necessitat bàsica
com una renda, serà satisfeta, i trontollaran els estels
de cinc puntes en el firmament per tu.
Ara però, companya, et lliguen la llibertat a la cadena,
però no estàs sola. Seras i tindras, tu entre nosaltres,
nosaltres amb tu, totes plegades serem un rock de lluna plena
i tota l'alegria feréstega igual que cinquanta-cin-mil corbelles
somrient.
III)Tu i tots, companya, obrim ja els ulls, i el plor
que els anegaven i els anomenaven, la pena
horrible d’un passat cec, dóna pas a empremtes
de peus nuus que caminen fent-li front a la por,
cantant i vivint el dia a dia.
No mengem voraços, fem l’amor, i a dos queixos
engolim vent de llibertat, tenim tantes coses
i tan poques possessions!
IV)
Companya,tenim les ganes de riure i d'escriure, d'amics,
de pèls de gos, de veïnes insubmisses i de vida,
i sí, defensem la vida obrint-nos portes i finestres
al llibre que és guió en blanc de present.
I tanquem la ventalla a aquella taca de sang
en la paret,aquella lluna desagnada a la dagueria.
Obrim vies, camins, aixafant espines que oculten
els nostres rostres i alliberem vols d'oronelles
per tal que servisquen de brúixola a altres navegants,
obrim la muralla en estat de gràcia, a la mar
i la seua olor a sal,inspirem la llum i l'aire,els pessics tendres
entre les cuixes i la roba estesa a cada galeria.
V)
Companya, tanca les comportes al silenci,
a aquell mutis sepulcral que ve del fons dels anys obscurs,
tanca l'espera als llops que grunyen i no canten,a la frustració
i les enveges mediocres, a les xafarderies dels mercats,
i obri la força al foc de la vida, de bat a bat...
Doncs en el discurs del lament només hi ha
un home sol que mor en un fred llit d'hospital
i un poble sencer que amb ell, agonitza.
o unes desnonades sense veu ni vot, sense existència
per la societat de consum.
VI)
No tingues por, companya, del què diran
altres ulls misògins que no són poble,
nosaltres som aigua i foc, terra i vent,
diminutes gotetes dolces i salades, salmaia,
mestissa,sèrum que no caduca ni tampoc
vol desespers, ni esperes estèrils,
humidifiquem cada vers i cada bes,
amb la ferocitat d’una lluita que és ble d'espelma,
per il·luminar la nit més hivernal i fosca
i deixar al nostre pas segles fecunds al rebost del país.
VII)
Companya, quatre rius de sang t’acompanyen,
és la benvinguda a la força de la pluja,
a la remor de les fulles,a la tardor groga
i als amples terbolins de vent de la primavera.
Alimenta les parts recòndites del cor,
secrets que alcen la revolta en cada cantonada
i en cada nit reposada del descans merescut.
VIII)
Companya, ets una cadernera als cables de la llum,
una oronella que emigra, un teuladí humil, alada
i amb tots els colors contra el feixisme, la guerra o les presons.
Mentrestant el pare es preocupa pel seu fill,
tan rebel i inconformista, i de sobte es xafa
el dit índex amb la porta i se li gangrena
i li han d'amputar, mentre el fill va obrint camins
com allibera boques i l'exilien o intenten matar-lo
al fons d'un fosc carreró.
Hi ha una mirada què veu i cap concessió
en cap confessionari, succedanis de l'alegria
i gossos addictes a les drogues en les duanes,
els temples iracunds del costum a la violència,
i una cavalcada, amb el cor a trot, que fuig
de l'apatia i l' anhedònia i les llàgrimes incontenibles,
els dilluns i la mentida, els diumenges a la tarda,
i la celebració del mar que ompli el temps,
la tornada de l'home nou o el fill que acciona
el precursor de les coses vives, disparant el verb.
La mare fa com que no ho sap, i potser
entén massa la manera d'estendre's la roba,
de fer rantxos i emancipar-se de la soledat.
IX)
Companya,la bandera resta en cadascun dels nostres balcons
veient la revolta plausible i necessària d'un poble què renaix
com Xàtiva de les cendres, i sent les xiquetes marginals,
regirant contenidors de pobresa, esnifant benzol
o dormint el malson de la realitat, mentre la resta
viu explotada per llei divina de les multinacionals.
I el món rep el dispar,tret d’engany i manipulació,
la ganivetada que sega la tendresa,respirs insostenibles.
Aleshores, companya, uses el cos contra animàlies
de temps fatal i caduc, bèsties amb unglots esmolats
d'avarícia i corrupció,farcits d’ odis bíblics,
i amb ajuda fem recular fins la negra caverna d'on provenen
tots els botxins,tots els assassins, mentre altres cauen
en negres abismes.
X)
Ells ens diuen i diran que no ens menegem,
que siguem callats i obedients,que mirem el passat
i vivim en aquella casa enderrocada,i tolerem l'intolerable,
sense aigua ni llum, que romanem al pas estèril del temps,
que ens omplim de mort i reprotxes, recriminacions i culpa,
i també que ens sentim menys mesquins maltractant a qui
per dessota nostre s'hi troba, que mirem el futbol o anem
a missa de dotze, que engreixem la panxa, que siguem
les seues titelles o bufons, i callem. Que callem, que fem
de la vida un nus de silenci i no pensem, i així la mort f
arà negoci,que no ens clavem en política,que aconseguim la fama
i un cop aconseguida la glòria romanem quiets i còmodes,
que follem tan sols en dissabte i deixem que Saturn
ens devore, ens esquartere, que cridem sobergs i orgullosos
“visca les cadenes!”, que vulguem la pau i defensem la injustícia
que ens lamentem i aguantem estoicament fam,fred,terror,
que això és d'homes-diuen- que cal ser home- diuen-
I ho fem, nosaltres ho fem, i ho hem fet fins a rebentar,
aleshores tot l'esparrac de cranis florits al cementiri
els envoltaran i cauran ells rebotant pels escalons,
i és aleshores que ells, tan prepotents, i que ho pensaven
tot lligat i ben lligat, pregaran a Déu, i no els servirà de res.
15-BONUS TRACK- ENSAYO DE POEMA- Música: Pau Chàfer. Recita: Joan Femenia
Compañer@ nos intentan romper en estatuas oxidadas
donde el paso del tiempo haga estragos,odios y olvidos rencorosos,
que olvidemos para siempre el placer y el pecado, que olvidemos,
que no seamos nunca más niñ@s, que no seamos,
que durmamos sin sueño y comamos sin hambre,
pero abundantemente, chupándolo todo, consumiéndolo todo,
depredándolo todo,hasta rodar por el suelo con a barriga
hinchada de vanidad, de etanol, de egoísmo, que copulemos
como cadáveres, rodar y rodar , entre orines
y sangre, y semen, y leche materna que se volvió agria.
Compañer@ todo lo que tienes será de tod@s i todo lo que eres
será un corazón que te eleva,serás vida y luz, la necesidad básica
como una renta, será satisfecha, y temblarán las estrellas
de cinco puntas en el firmamento para ti.
Pero ahora, compañer@, te atan la libertad a la cadena
No obstante, no estás sol@. Serás y tendrás, tú entre nosotr@s
nosotr@s contigo, tod@s juntos seremos un rock de luna llena,
y toda la fiera alegría de cincuenta y cinco mil hoces
sonriendo.
Tú y tod@s, compañer@, abrimos ya los ojos, y el llanto
que los inundaban y los nombraban, la pena,
horrible de un pasado ciego, da paso a huellas,
de pies desnudos que caminan contra el miedo
cantando y viviendo el día a día.
No comemos voraces, hacemos el amor y a bocas llenas
tragamos vientos de libertad, tenemos tantas cosas
¡ Y tan pocas posesiones!
Compañer@, tenemos las ganas de reír y de escribir, de amig@s
de pelos de perr@, de vecin@s insumis@s, y de vida
Y sí, defendemos la vida abriendo puertas y ventanas
al libro que es guión en blanco del presente.
Y cerramos el marco a aquella mancha de sangre
en la pared, a aquella luna desangrada en la tienda de cuchillos.
Abrimos vías, caminos, aplastando espinas que ocultan
nuestros rostros y liberamos vuelos de golondrinas
para que sirvan de brújula a otr@s navegantes,
abrimos la muralla en estaqdo de gracia, al mar
y a su olor a sal, inspiramos la luz y el aire, los pellizcos tiernos
entre las piernas y la ropa tendida en cada galería.
Compañer@, cierra las compuertas al silencio,
a aquel mutis sepulcral que proviene del fondo de los años oscuros
cierra la espera de los lob@s que gruñen y no cantan, a la frustración,
y las envidias mediocres, a las habladurías de los mercados
y abre la fuerza al fuego de la vida,de par en par…
Pues en el discurso del lamento sólo hay
un hombre solitario que muere en una fría cama de hospital,
y un pueblo entero que con él, agoniza,
o unas desahuciadas sin voz ni voto,sin existencia
para la sociedad del consumo.
No tengas miedo, compañer@ , de lo que dirán,
otros ojos misóginos que no son pueblo,
nosotr@s somos agua y fuego, tierra y viento
diminutas gotas dulces y saladas, mezcladas,
mestizas, suero que no caduca, ni tampoco
quiere desesperos, ni esperas estériles.
Humidifiquemos cada verso y cada beso
con la ferocidad de una lucha que es mecha del cirio
que ilumina la noche más invernal y oscura
y dejemos, a nuestro paso, siglos fértiles en la despensa del país.
Compañer@, cuatro ríos de sangre de acompañan
son las bienvenidas a la fuerza de la lluvia,
al rumor de las hojas,al otoño amarillo
y a los amplios remolinos de viento de la primavera.
Alimenta las partes recónditas del corazón,
secretos que alzan la revuelta en cada esquina
y en cada noche reposada del merecido descanso.
Compañer@, eres un jilguero en los cables de la luz,
una golondrina que emigra, un gorrión humilde, alad@
y con todos los colores contra el fascismo, la guerra o las prisiones.
Mientras tanto, el padre se preocupa por su hijo,
tan rebelde e inconformista, y de repente se chafa
el dedo índice con la puerta, y se le gangrena
y se lo tienen que amputar, mientras el hijo va abriendo caminos
com libera bocas y lo exilian, o intentan matarlo
en el fondo de un oscuro callejón.
Hay una mirada que ve, y ninguna concesión,
en ningún confesionario ni sucedáneos de la alegría
hay perr@s adict@s a las drogas en las aduanas
los templos iracundos de la costumbre a la violencia
y una cabalgada, con el corazón a trote que huye
de la apatía y de la anhedonia, de las lágrimas incontenibles,
de los lunes y la mentira, de los domingos por la tarde,
y la celebración del mar que llena el tiempo
el retorno del hombre nuevo, o el hijo que acciona
el precursor de las cosas vivas, disparando el verbo.
La madre hace como que no lo sabe, y puede
que entienda demasiado la manera de tender la ropa,
de cocinar ranchos, y de emanciparse de la soledad.
Compañer@, la bandera permanece tendida en cada balcón
viendo la rebelión plausible y necesaria de un pueblo
que renace como Xàtiva de las cenizas, y siente a l@s niñ@s marginales revolviendo contenedores de pobreza, esnifando benzol
o durmiendo la pesadilla de la realidad, mientras el resto
vive explotado por ley divina de las multinacionales.
Y el mundo recibe el disparo,un tiro de engaño y manipulación,
la cuchillada que siega la ternura, respiros insostenibles.
Entonces compañer@, usas el cuerpo contra alimañas,
de tiempo fatal y caduco, bestias con uñas afiladas
de avaricia y corrupción, repletos de odios bíblicos
y con ayuda, l@s hacemos retroceder, hasta la negra caverna
de donde provienen, Tod@s l@s verdug@s, tod@s l@s asesin@s
mientras otr@s caen en negros abismos.
Ell@s nos dicen y dirán que no nos movamos
que seamos callados y obedientes, que miremos el pasado
y vivamos en aquella casa llena de escombros,
y toleremos lo intolerable, sin agua ni luz,
que permanezcamos en el paso estéril del tiempo
que nos llenemos de muerte y reproche, recriminaciones y culpa
y también que nos sintamos menos mezquin@s
maltratando a quien se encuentra por debajo de nosotr@s
que miremos el fútbol o vayamos a misa de doce
que engordemos la panza, que seamos sus marionetas o bufones
que callemos, que hagamos de la vida un nudo de silencio
y no pensemos, así la muerte hará negocios,
que no nos metamos en política,que consigamos la fama
y una vez conseguida la gloria que permanezcamos
quietos y cómodos, que follemos sólo el sábado
y dejemos que Saturno nos devore y nos descuartice
que gritemos soberbios y orgullosos:
“Viva la' caenas!”
Que queramos la paz y defendamos la injusticia
que nos lamentemos y aguantemos estoicamente
hambre, frío, terror…”que eso es de hombres”-dicen
“que hay que ser un hombre”-dicen
Y lo hacemos. Nosotr@s lo hacemos. Y lo hemos hecho hasta reventar
Entonces todos los cráneos desparramados y florecidos en el cementerio
los envolverán y caerán ell@s rebotando por los escalones
y es entonces que ell@s, tan prepotentes y que lo pensaban todo
atado y bien atado, pedirán ayuda a Dios
y no les servirá de nada.
|
Lluís Vicent&La Free&Feelin'Band Valencia, Spain
Lluís Vicent &LaFree&Feelin'Band
Facebook:
www.facebook.com/lluisvicentbanyuls
Instagram:
www.instagram.com/lluisvicent_free_feelin_band/
Twitter:
twitter.com/LafreeBand
Youtube:
www.youtube.com/channel/UCd0Bx_wEMM24FjVE4umYdYQ
... more
Contact Lluís Vicent&La Free&Feelin'Band
Streaming and Download help
If you like Lluís Vicent&La Free&Feelin'Band, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp